Sense censura

A casa de ben petit ja em van ensenyar a dir sempre la veritat, a més, m’agrada dir el que penso encara que no agradi.

jueves, marzo 29, 2007

El meu llinatge

Els cognoms catalans es divideixen en quatre grups principals i diversos subgrups:
1-De lloc, toponímic, habitat o origen. (els més habituals) Exemples = Pujol, Barcelona, Alemany, …
2-D’ofici (bastant habituals) Exemples =Fuster, Torner, Forner, Pagès, …
3-De renom o malnom. Exemples = Calbet, Tort, Gras, Bord, …
4-De nom o patronímic (els menys habituals en català, però els més habituals en castellà: Martínez, García, González, etc.) Joan, Montserrat, … i alguns catalanitzats com Llopis, Peris, …
El cognoms van néixer al segle X, d’alguna manera són com una llosa arcaica q arrosseguem al damunt
A la meva família a més dels cognoms q ara mateix porto (la meva llosa) hahaha, són molt bonics, però no els diré, però sí q vull dir els q he anat perdent pq els duien els meus pares, avis, besavis.
Alsina = Escrit així sense z. Es un cognom vegetal (Figueres,, Om, Noguer, Llimona, etc.)subgrup dels de lloc, molt habituals a Catalunya. Molt antic de fet una masia ara derruïda de la meva família portava aquest cognom q una pubilla va perdre, del contrari, probablement, ara seria el meu primer cognom. Encara algú a vegades m’han dit Tu ets l’hereu Alzina? Perdut fa dues generacions, igual q la masia q només en queda un munt de pedres per culpa d’un incendi.
Sogues= D’ofici , algú q devia tractar amb cordes ve de la part de l’avia paterna.
Pujadó= De lloc, perdut fa tres generacions.
Almirall = D’ofici perdut fa dues generacions.
Casacoberta= De lloc perdut fa ben poc.
Esteve= De nom perdut fa ben poc.
Ametller= De lloc, perdut fa poc per part de mare.
Coll= De lloc perdut de fe moltes generacions de fet qui va construir el Mas Alzina és deia Coll de segon cognom.
També volia fer una mica d’estudi del cognom Melic (Bé aquest cognom no té res a veure amb la meva família –gràcies a Déu-).
Melic= De renom o malnom. Aquest cognom va originar-se amb un avantpassat del Melic quan la gent va observar q sempre parlava d’ell, i giravoltava sempre en el mateix entorn. La bona gent va començar a mal anomenar-lo melic pq sempre es mirava el melic, volia ser el centre de tot. I mira ni pastat, serà la genètica q a ell la llosa li escau com a ningú, hahahaha.
La meva ex sí q era una experta amb aquestes ciències, de fet una experta enredant la gent de bona fe q li encarregaven estudis sobre el seu llinatge, bé, hehehe, jo tb vaig ser una de les seves víctimes. Bé un altre dia en parlo.
* S'ha de ser molt imbècil per votar Esquerra.

4 Comments:

At 12:00 p. m., Anonymous Anónimo said...

Haces que olvide la desdicha y me sienta viva pensando en ti.
Eres libre como la lluvia que tanto te gusta escuchar.
Yo te gusto porque soy una tormenta plácida; doy paz y libertad.
Huelo a pureza, huelo a tranquilidad y me sientes lejana como a la luna.
Seguramente no llegaremos a juntarnos nunca; hemos coincidido en el mismo lugar, en el mismo tiempo, pero con otra edad.
Aun así, al cerrar los ojos y no pensar en nada más, imagino un mundo sin edad, como el tiempo, siempre eterno.
Seguramente no llegaremos a juntarnos nunca, y tu recuerdo y el mio queden atrapados
en el silencio.
Y pasaré veloz a la nada, y tú, algo más lento, pasarás a la nada también;
y ya no te llamaré, y más tarde, nadie lo hará.
Pero el silencio sólo es tiempo perdido; no se quedará con mi esperanza.
La prudencia no aniquilará mi voz, la pereza no derrumbará mi alma.
Y te seguiré llamando;
olvidaré la desdicha y me sentiré viva;
seguiré pensando en ti.

Encarna

 
At 4:18 p. m., Blogger pompe1 said...

Aquesta Setmana Santa exerceixo de penitent i em toca treballar, però el teu escrit és com aquesta pluja q amara la terra, aquesta pluja q alimenta les arrels del cicle de la vida. Et desitjo unes bones festes Encarna.

 
At 8:20 p. m., Anonymous Anónimo said...

Quin escut tindria en Melic?

 
At 7:21 p. m., Blogger pompe1 said...

Si un tio ajupit fent les seves necessitats i un parell de miralls per veure l'espectacle, hahahahha.

 

Publicar un comentario

<< Home